Articles de Qualitat de Ciencies Socials: La Riquesa de Les Nacions, Monopoli, Vaga General Espanyola de 2010

Font: Wikipedia. Pagines: 47. Capitols: La riquesa de les nacions, Monopoli, Vaga general espanyola de 2010, Consulta sobre la independencia de Catalunya a Arenys de Munt, Religio, Matrimoni homosexual a Espanya, Kitsune, David Ben-Gurion, Senpai i k hai. Extracte: Indagacio sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (en angles, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations), o, senzillament La riquesa de les nacions, es l'obra mes celebre d'Adam Smith. Publicada el 1776, es el primer llibre modern d'economia. Smith hi exposa la seva analisi sobre l'origen de la recent prosperitat de determinats paisos, com Anglaterra o els Paisos Baixos. Hi desenvolupa teories economiques sobre la divisio del treball, el mercat, la moneda, la naturalesa de la riquesa, el - preu de les mercaderies mesurat en treball -, els salaris, els beneficis i l'acumulacio de capital. Hi examina diferents sistemes d'economia politica, en particular el mercantilisme i la fisiocracia. Hi desenvolupa tambe la idea d'un ordre natural, el - sistema de llibertat natural -, com a resultat de l'interes individual cap a l'interes general en la solucio del joc de la lliure empresa, de la lliure concurrencia i del lliure comerc. La riquesa de les nacions es avui una de les obres mes importants d'aquesta disciplina, per Amartya Sen, - el llibre mes gran escrit mai sobre la vida economica -. Es el document fundador de l' economia classica, tambe anomenada Escola classica de l'economia, i, sense dubte, del liberalisme economic. Adam SmithAdam Smith comenca la redaccio de La riquesa de les nacions el 1764, mentre es el tutor del jove duc de Buccleugh (un carrec retribuit generosament amb una pensio vitalicia ). En ocasio d'un - Grand Tour -, un llarg viatge per Europa amb el seu alumne, passa divuit mesos a Toulouse, convidat per l'abat Seignelay Colbert. Smith parla poc el frances, la majoria dels escriptors i filosofs que esperava trobar a Toulouse no hi son, i aviat s...