Lligadures: Barrets, Casquets, Gorres, Lligadures Femenines, Casquet de Caserna, Quepis, Gorra, Gorra de Plat, Boina, Vel, Xaco, Mantellina

Font: Wikipedia. Pagines: 58. Capitols: Barrets, Casquets, Gorres, Lligadures femenines, Casquet de caserna, Quepis, Gorra, Gorra de plat, Boina, Vel, Xaco, Mantellina, Casquet circular, Barret militar, Budionovka, Morrio, Casquet de plat, Perruquer, Col.leccio Philippi, Lligadura, Xaco baix, Perruca, Casc colonial, Barretina, Nicab, Casquet de pell, Salacot, Tricorn, Casquet de mariner, ajka a, Barret frigi, Hijab, Tam o' shanter, Barret mexica, Bicorn, Ros, Tiara, Barret de copa alta, Hennin, Borsalino, Czapka, Glengarry, Gandalla, Mitra, Barret fort, Colbac, Barret gal.les, Passamuntanyes, Passejada amb barret, Homburg, Panama, Barret de campana, Cimera Ci-Uara, Quipa, Eixtraimel, Tapaboques, Canotier, Capeller. Extracte: El casquet de caserna (o, en contextos apropiats, simplement casquet) es una lligadura militar (a voltes tambe policial) sense ales ni visera, amb els costats semirigids i la part superior lleugerament expansible, de manera que vist de front o d'esquena te perfil triangular. Les parts frontal i posterior poden rematar en punta, i el front pot ornar-se amb borla. Pot incloure orelleres perimetrals, desplegables o no, les quals, en la segona meitat del segle XX, han tendit a esser substituides per un repunt simbolic. Com en el cas de la boina, quan no es duu posat es prou habitual --pero irreglamentari-- plegar-lo i desar-lo en una musclera. El terme catala casquet de caserna equival a l'espanyol gorro cuartelero o gorrillo; al frances calot o bonnet de police; a l'italia bustina o berretto a bustina; al portugues bone de bivaque, barrete de bivaque o simplement bivaque; al romanes bonet; a l'angles side cap o garrison cap; a l'alemany Schiffchen o Feldmutze; al rus pilotka ( ); etc. Tipus peculiars de casquet de caserna, amb connotacions etniques, son el glengarry escoces i el ajka a serbi. El casquet de caserna va neixer al si de l'exercit frances a finals del segle XVIII, en ple periode revolucionari, com a lligadura de l'uniforme ...